Feliçment indignada!
12:35
És hora de volar...
Feliçment indignada. Sí, ho reconec, ho sento i ho sé. No entenc de política, no entenc d'economia, no entenc de corrupció, d'especulació, de sistemes capitalistes, de fraus fiscals ni de partits, de finançes ni de bancs, de campanyes electorals ni de retallades, ni d'impostos ni de sistemes del benestar... Em considero una ignorant en tot això, no en tinc ni idea. Però he decidit... que ja n'hi ha prou! He decidit que ja he estat massa temps ignorant el que m'envolta, massa temps pensant que a mi no m'afecta, massa temps sense votar ni preocupar-me per fer-ho o no fer-ho. He decidit sortir d'aquest estat hipnòtic del "jo no en sé per tant no opino". Massa temps callant per no saber què dir, massa temps en silenci per no tenir arguments, massa temps creient que no va amb mi... Massa temps sense opinió. M'espera un llarg camí, de posar-me al dia, d'interessar-me per tot el que deixava passar de llarg, d'aprendre i de voler aprendre, d'escoltar i de fer-me escoltar, de deixar de ser una ignorant i passar a ser una indignada. M'espera un camí cap a la participació ciutadana, de sentir-me que formo part d'alguna cosa més gran que el meu petit i endormiscat món, de creure que s'ha de canviar el món i de creure en que jo hi puc fer alguna cosa. Vull deixar enrere aquesta apatia, vull deixar enrere el no saber de què parlen les notícies, vull treure'm dels ulls aquesta vena que em cegava. No sé perquè ha estat ara, no sé perquè he despertat ara, no entenc perquè he tardat tant ni per quin motiu ara em sento part d'una nova esperança. Gràcies doncs, a tots els indignats, per obrir-me els ulls, per fer-me tornar al món i per fer-me creure que el podem canviar. Gràcies per fer-me sortir d'aquest estat de "me la suda" i fer-me "suar" per aprendre a saber per a què lluitar. Gràcies per despertar-me, per ser-hi, per resistir, per creure-hi i per fer-me creure-hi, per fer-me lluitar contra la meva ignorància. Em sento simplement, feliçment indignada, i sento que tot això no serà senzillament una anècdota de la història, això amics i amigues, i m'és igual si em creieu o no, però això, farà història.
Feliçment indignada. Sí, ho reconec, ho sento i ho sé. No entenc de política, no entenc d'economia, no entenc de corrupció, d'especulació, de sistemes capitalistes, de fraus fiscals ni de partits, de finançes ni de bancs, de campanyes electorals ni de retallades, ni d'impostos ni de sistemes del benestar... Em considero una ignorant en tot això, no en tinc ni idea. Però he decidit... que ja n'hi ha prou! He decidit que ja he estat massa temps ignorant el que m'envolta, massa temps pensant que a mi no m'afecta, massa temps sense votar ni preocupar-me per fer-ho o no fer-ho. He decidit sortir d'aquest estat hipnòtic del "jo no en sé per tant no opino". Massa temps callant per no saber què dir, massa temps en silenci per no tenir arguments, massa temps creient que no va amb mi... Massa temps sense opinió. M'espera un llarg camí, de posar-me al dia, d'interessar-me per tot el que deixava passar de llarg, d'aprendre i de voler aprendre, d'escoltar i de fer-me escoltar, de deixar de ser una ignorant i passar a ser una indignada. M'espera un camí cap a la participació ciutadana, de sentir-me que formo part d'alguna cosa més gran que el meu petit i endormiscat món, de creure que s'ha de canviar el món i de creure en que jo hi puc fer alguna cosa. Vull deixar enrere aquesta apatia, vull deixar enrere el no saber de què parlen les notícies, vull treure'm dels ulls aquesta vena que em cegava. No sé perquè ha estat ara, no sé perquè he despertat ara, no entenc perquè he tardat tant ni per quin motiu ara em sento part d'una nova esperança. Gràcies doncs, a tots els indignats, per obrir-me els ulls, per fer-me tornar al món i per fer-me creure que el podem canviar. Gràcies per fer-me sortir d'aquest estat de "me la suda" i fer-me "suar" per aprendre a saber per a què lluitar. Gràcies per despertar-me, per ser-hi, per resistir, per creure-hi i per fer-me creure-hi, per fer-me lluitar contra la meva ignorància. Em sento simplement, feliçment indignada, i sento que tot això no serà senzillament una anècdota de la història, això amics i amigues, i m'és igual si em creieu o no, però això, farà història.
Publicar un comentario