Despropòstits del 2011
15:22
Ja està, ja s'acosta, ja s'ensuma el 2011. Un nou any, nous reptes i nous objectius, noves ambicions i nous propòstits... Fer esport, organitzar-me millor, veure les coses de manera més positiva, comprar-me un cotxe, independitzar-me, fer un gran viatge, plantar un arbre, que em toqui la loteria, escriure un llibre, fer la volta al món en taxi, escalar l'Everest, treure'm tres carreres, casar-me, tenir un fill/a, o fer el rècord guinnes de crear el Sugus més gran del món...
I què? Per què? A sant de què? Perquè ara i no abans? Últimament no faig res més que sentir com la gent del meu voltant es proposa i es proposa coses pel nou any. I no puc evitar de pensar... Quina tonteria. Perquè ens compliquem la vida d'aquesta manera? Perquè ens proposem coses que després ni ens esforçarem en complir? Perquè intentar impossibles o possibles que si després no arriben no sabrem com encaixar?? Perquè necessitem creure que un any nou canviarà les coses?
No vull que em malinterpreteu, en el fons, us admiro. Perquè jo sóc covard. Perquè jo no em proposo res, però tampoc és que no ho faci per por a fracasar. El fracàs només existeix quan no som capaços d'aprendre del que la vida ens ofereix.
Però jo opto per no plantejar-me propòsits. Per abraçar amb força les oportunitats que vinguin. No vull dir que no m'esforci per aconseguir el que destijo, però no vull que això m'angoixi. Opto per aprendre de cada nova situació. De créixer amb el que la sort em dongui i amb el que la mala sort també em porti. No crec en el destí. Crec que cadascú escriu el seu camí, però a vegades, penso que es absurd intentar mirar on es troba l'horitzó. Jo no vull mirar el que hi ha a la llunyania del meu camí, jo vull gaudir del que m'envolta.
Així que no tinc propòstits per aquest nou any. Perquè confio en la vida i confio en mi, perquè vull creure que amb cada pas que faig ja compleixo un propòsit, ja m'acosto a un objectiu, ja estic més aprop d'un nou repte. Però m'és igual, perquè sóc feliç sabent que, de moment, sóc capaç de somriure a la vida, tant si em dóna un petó d'alegria, com si m'estomaca amb un mal moment, crec en ella, i en tinc prou per caminar dia a dia.
Feliç 2011!!!
Ens hem de proposar les coses cuan ens vinguin de gust i com jo encara no he fet cap propósit... si vols podem probar lo del sugus!! seria molt guai jajaja.
Bueno mariaaa, que tinguis un feliç 2011 i que tot et vagi molt i molt bé!
un petó!
Amen! Mola, m'apunto al desproposit 2011! jo em conformo amb tot lo viscut i la sort de tenir una amiga com tu!