Mirar al cel per la nit

veure fosc el destí,

sense atabalar-me ni per l’ahir ni per l’avui,

Perquè sé que la sort vindrà a mi.

Confiar en la vida i en els camins,

sentir fortes les cames per no defallir.

Tenir els ulls oberts,

els braços estesos,

el cor ben nu,

les mans buides i els peus lleugers.

L’esperança i l’alegria a la maleta,

un rajolí de positivisme que em desperta.

un mocador bordat de records,

una gorra que em cuida les idees.

Una brúixola de sentiments,

un mapa de somnis eterns,

unes xiruques màgiques,

i un repelent de problemes.

Una cantimplora de força,

una xocolatina d’empenta,

una cançó feta de suspirs.

I tota una vida de misteris per descobrir!

L’equipatge per un llarg viatge, sense fi, sense destí,

perquè s’arriba a la meta simplement a cada pas que no deixes escapar,

a cada suspir que has de suspirar,

a cada cançó que has de cantar,

a cada abraçada que has de donar!

Perquè el destí no l’has d’esperar, està cada dia amb tu, cada dia al despertar, cada dia al caminar, cada dia que lluites per navegar!